Gerunda

En el primer terç del s. I aC neix una ciutat de nova planta: Gerunda. La seva fundació respon a l’objectiu de controlar el camí nord-sud, per on passava la Via Heràclia o Via Augusta, el gran eix de comunicació entre Hispània, les Gàl·lies i Itàlia.
Vols descobrir las restes de la ciutat romana de Girona? Vols fer un itinerari virtual per les restes arquitectòniques que poden observar-se encara en la Girona actual?

Fitxa didàctica Gerunda

Modalitat

Joc individual

Possibles destinataris del recurs

Objectius d’aprenentatge

  • Apropar-se a la Girona de l’època romana
  • Localitzar e Interpretar plànols urbans
  • Identificar la tipologia de vies romanes: el cardo maximus i el decumanus
  • Descobrir les funcions dels espais i els edificis: el temple, el fòrum, la basílica, la muralla
  • Cercar similituds i diferències entre imatges de la Girona actual i de la Girona romana
  • Reflexionar sobre els canvis de la Girona romana i la Girona actual
  • Valorar el patrimoni històric i cultural de la Girona romana
  • Vocabulari propi i adequat
  • Desenvolupar l’empatia històrica

Continguts

  • Situació, estructura i edificis de la ciutat romana de Girona
  • La xarxa romana: vies romanes a Girona
  • La muralla romana: localització i funció
  • La fundació de la ciutat romana Girona
  • La vida en una ciutat romana
  • El creixement de la ciutat

Àrees curriculars amb què es pot relacionar

A nivell d’Educació Primària
  • Àmbit matemàtic
    • Matemàtiques
  • Àmbit lingüístic
    • Llengua catalana i literatura
  • Àmbit social
    • Ciències socials: geografia i història
    • Cultura clàssica
    • Economia i emprenedoria
  • Àmbit cientificotecnològic
    • Ciències de la naturalesa: biologia i geologia
    • Tecnologies de la informació i la comunicació (informàtica)
    • Cultura científica
    • Ciències de la naturalesa: ciències aplicades a l’activitat professional
  • Àmbit de cultura i valors
    • Cultura i valors ètics
    • Religió
  • Àmbit artístic
    • Música
    • Educació visual i plàstica
    • Arts escèniques i dansa

Instruccions del joc

Es presenten diferents jocs: de situació d’imatges de la Girona romana, trencaclosques, jocs d’associacions d’imatges, jocs de memòria, sopa de lletres, itinerari sobre plànol actual de la ciutat de Girona.

Durada prevista

1 a 3 hores

Fonts de referència

  • Burch, J., Nolla, J.M., Palahí, Ll., Sagrera, J., Sureda.M., Vivó, D. (2000). La fundació de Gerunda. Dades sobre un procéscomplex de reorganització d’un territori. Empúries: revista del món clàssic i antiguitat tardana, 52, 11-28.
  • Garcia, G. (2004). Excavacions a la plaça de la Catedral de Girona, En Setenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona. La Bisbal d’Empordà, 347-354.
  • Garcia Petit, Ll., Miret i Mestre, J., Miró i Alaix, M.Teresa., Ribé i Monge,G. (2002). Diccionari d'arqueologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de terminologia.
  • Nolla, J.M. (1987). Girona romana. De la fundació a la fi del món antic. Quaderns d’Història de Girona. Girona: Ajuntament de Girona.
  • Nolla, J.M (2007). Gerunda y la defensa de la Via Augusta en la antigüedad tardía. En A. Rodríguez Colmenero, I. Rodá de Llanza (eds.) Murallas de Ciudades romanes en el occidente del Imperio. Lucus Augusti como Paradigma. Actas del Congreso Internacional celebrado en Lugo (16-29.XI.2005) en el V aniversario de la declaración, por la UNESCO, de la Muralla de Luga como Patrimonio de la Humanidad, Lugo, (p.635-647).
  • J.M. Nolla; Ll. Palahí (2007). La fundació de Gerunda. En Lluís Palahí; Josep Maria Nolla; David Vivó, De Kerunta a Gerunda. Els orígens de la ciutat, Col·lecció Història de Girona 41. Girona: Ajuntament de Girona.
  • Nolla, J.M., Palahí, Ll., Sagrera, J., Sureda, M., Canal, E., Garcia, G., Lloveras, M.J., Canal, J. (2008). Del fòrum a la plaça de la Catedral. Evolució histórico urbanística del sector septentional de la ciutat de Girona. Història urbana de Girona. Reconstrucció cartogràfica, 8. Girona: Ajuntament de Girona.
  • Nolla, J.M., J. Casas (2009). La porta meridional de la Força Vella de Girona. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 27-39.
  • Nolla J.M., Palahí, Ll., Vivó, J. (2010). De l’ “oppidum” a la “ciuitas”. La romanització inicial de la Indigècia. Girona: Universitat de Girona, Laboratori d’Arqueologia i Prehistòria.
  • Nolla, J.M. (2011). Govern i poder polític a Gerunda (segles I-VIII) dins El govern de la ciutat (I). De la Gerunda romana (segle I aC) a la Girona borbònica (segle XVIII). Conferències a l’Arxiu Municipal 6, Girona, (p.63-85).
  • Museu d’Arqueologia de Catalunya. Gerunda romana. Paquet didàctic. MAC GIRONA (2012). Baqué.C., Barris. J., Carrión. G., Iborra. C., Miró. JC., Cullell. JM.,Ginés.M., Pastor. N., Pujadas de Palol.R.(s.d.) Grup de treball MAC-Girona: Gerunda romana del Pla de Formació de la zona del Gironès.Recuperat el 23 d’octubre de 2017 de www.mac.cat
  • Museu d’Història de la Ciutat. Parva Gerunda. La Girona romana. Exposició del 29 d’ octubre 2012 a 1 d’ abril 2013 amb comissariat de Josep Maria Nolla, Lluís Palahí i David Vivó. Recuperat el 23 d’octubre de 2017 de www.girona.cat
  • Palahi, Ll., El suburbium de Gerunda. Evolució històrica del pla de Girona en època romana. Tesis doctoral dirigida por Josep Maria Nolla Brufau (dir. tes.). Universitat de Girona (2013).
  • ParésValls, A., XunclàTubert, F.(s.d). La fundació de Gerunda. Pedres de Girona. Recuperat el 14 d’octubre de 2017 de www.pedresdegirona.com
  • ParésValls, A., XunclàTubert, F.(s.d). La Gerunda romana. Pedres de Girona. Recuperat el 14 d’octubre de 2017 de www.pedresdegirona.com
  • ParésValls, A., XunclàTubert, F.(s.d). La Via Augusta. Pedres de Girona.Recuperat el 14 d’octubre de 2017 de www.pedresdegirona.com
  • ParésValls, A., XunclàTubert, F.(s.d). La muralla fundacional del segle I aC. Pedres de Girona. Recuperat el 23 d’octubre de 2017 de www.pedresdegirona.com
  • ParésValls, A., XunclàTubert, F.(s.d). La muralla fundacional del segle III dC. Pedres de Girona. Recuperat el 23 d’octubre de 2017 de www.pedresdegirona.com
  • Prats i Pons, J., Pericot i Dilmé, J. (2008). Guia. La muralla de Girona. Recorregut per les muralles, castells, torres, baluards, forts, reductes i portals. Col·lecció Guies Urbanes 11. Girona: Ajuntament de Girona.
  • Seva i Llinares, A. (dir) (1995). Diccionari Llatí-Català. Barcelona.
  • Vivó.D., Palahí.Ll., Nolla.J.M., Josep M. (2012). Parva Gerunda, Col·lecció Història de Girona, 48. Girona: Ajuntament de Girona.