Recursos docents
Guia didàctica dels jocs i les activitats

Índex

  1. Presentació de la guia
  2. Competències bàsiques transversals
  3. Objetius generals d'aprenentatge
  4. Continguts claus
  5. Funcionament de la guia didàctica
  6. Fitxes didàctiques
    1. Construeix Girona
    2. Descobrim la catedral
    3. Dones de Girona
    4. Gerunda
    5. Gironart
    6. Girona en mots
    7. Girona i els seus barris
    8. Girona literària
    9. Girona memorial
    10. Les Llegendes de Girona
    11. Les Llegendes de Girona - Jocs accessibles
    12. Passeig per la Girona romana
    13. Pel pont que toca
    14. Perduts a la catedral
    15. Personatges de Girona
    16. Personatges de Llegendes
    17. Sapiens Girona
    18. Sopem Girona

Presentació de la guia

Les característiques geogràfiques, històriques i de tradició cultural que envolten Girona doten a la ciutat d’una dimensió educadora molt atractiva.

La web presenta un seguit d’activitats i jocs a l’entorn de l’eix temàtic de la ciutat de Girona que els nois i les noies de primària i secundària poden emprar de forma interactiva, ja sigui a nivell individual per al gaudi particular o familiar o dins l’aula com un recurs didàctic més. L’objectiu de la guia que podeu llegir és orientar als professionals de l’ensenyança en l’exercici de la seva tasca docent a l’hora de dur a terme els recursos que es presenten a la pàgina web. El punt de partença per a l’elaboració de dit material és la diversitat d’elements històrics, arquitectònics, culturals, naturals entre d’altres que coincideixen en l’espai de la ciutat gironina.

Els jocs i els materials didàctics centrats en la temàtica de Girona permeten d’una banda donar a conèixer la ciutat en sí, com a l’entorn on vivim i d’altra banda, ofereixen la possibilitat d’endinsar-se de forma transversal a molts dels continguts curriculars propis de les etapes de primària i secundària a fi d’assolir les competències bàsiques que es descriuen en el marc de la llei educativa.

El sentit de pertinença així com el respecte i estima al medi on s’habita es forja en bona mesura a partir de la coneixença d’aquest entorn proper. D’aquí la importància d’aproximar-se als orígens de la ciutat, a la coneixença de persones emblemàtiques que per algun motiu o altre han deixat petjada en la construcció de la història de la ciutat, comprendre el significat de diferents elements simbòlics identitaris, així com a apropar-se a la realitat actual dels barris. Els jocs i materials didàctics que es projecten permeten contribuir d’una manera molt explícita a l’àmbit del coneixement del medi natural, social i cultural així com al foment de l’educació en valors socials i cívics.

La ciutat és doncs un ventall obert de possibilitats d’aprenentatge i formació que no només no s’ha de deixar perdre sinó que cal donar a conèixer.

Els jocs i les activitats que podeu trobar a la web tenen com a objectiu que l’alumnat de les nostres aules, malgrat el seu nivell educatiu, puguin trobar uns recursos que alhora que els apropa a la coneixença de la ciutat els fa gaudir i adquirir continguts, habilitats i competències bàsiques.

Amb el mateix objectiu es proposen algunes activitats amb disseny accessible (amb llenguatge de signes i pictogrames) a fi d’afavorir la coneixença de la ciutat de Girona d’una forma inclusiva a l’alumnat amb necessitats específiques d’aprenentatge i/o alumnat d’incorporació tardana al sistema educatiu (lectura fàcil) així com a l’alumnat amb necessitats educatives especials.

Competències bàsiques transversals

Els diferents jocs i activitats educatives que es presenten a l’entorn de l’eix temàtic de la ciutat de Girona, tenen com a marc de referència les dimensions i les competències bàsiques que es despleguen en diferents àrees i àmbits del currículum tal com dicta el Decret 187/2015, de 25 d’agost, d’ordenació dels ensenyaments de l’ Educació Secundària Obligatòria i el Decret 119/2015, de 23 de juny, d'ordenació dels ensenyaments de l'Educació Primària.

A nivell d’Educació Primària

Si bé els jocs i les activitats, per la temàtica pròpia que tracten afavoreixen que es treballin unes competències més que d’altres, la voluntat és que dins el conjunt de la web es porti a terme un desenvolupament transversal de totes elles.

  • Competències bàsiques de l’àmbit matemàtic
  • Competències bàsiques de l’àmbit lingüístic
    • Llengua catalana
  • Competències bàsiques de l’àmbit de coneixement del medi
  • Competències bàsiques de l’àmbit artístic
  • Competències bàsiques de l’àmbit digital
  • Competències bàsiques de l’àmbit d’educació en valors

A nivell d’Educació Secundària

Els jocs i les activitats que es presenten volen promoure el desenvolupament de les competències bàsiques, a partir dels continguts que es treballen relacionats amb cada matèria. Principalment els àmbits acadèmics que es tracten de forma transversal són:

  • Àmbit lingüístic
    • Llengua catalana i literatura
    • Llatí
  • Àmbit matemàtic
    • Matemàtiques
  • Àmbit cientificotecnològic
    • Ciències de la naturalesa: biologia i geologia
    • Tecnologies de la informació i la comunicació (informàtica)
    • Cultura científica
    • Biologia i geologia i ciències aplicades a l’activitat professional
  • Àmbit social
    • Ciències socials: geografia i història
    • Cultura clàssica
    • Economia i emprenedoria
  • Àmbit artístic
    • Música
    • Educació visual i plàstica
    • Arts escèniques i dansa
  • Àmbit de l’educació física
    • Educació física
  • Àmbit de cultura i valors
    • Cultura i valors ètics
    • Filosofia
    • Religió
  • Àmbit digital
    • Transversal a les matèries
  • Àmbit personal i social
    • Transversal a les matèries

Objetius generals d'aprenentatge

  • Afavorir la descoberta de la ciutat de Girona d’una forma lúdica i accessible.
  • Oferir una varietat de recursos i materials didàctics centrats en el ciutat de Girona, aplicables de forma transversal en diferents nivells educatius.
  • Apropar el coneixement de la ciutat a l’alumnat amb necessitats específiques d’aprenentatge i/o alumnat d’incorporació tardana al sistema educatiu així com a l’alumnat amb necessitats educatives especials.

Continguts claus

  • El context històric i social de la ciutat de Girona.
  • El patrimoni cultural i artístic de la ciutat de Girona.
  • La Girona actual.
  • L’aprenentatge a nivell individual i/o grupal segons cada activitat: l’atenció, la concentració, la memòria, la comprensió lingüística i el treball col·laboratiu.
  • L’autonomia personal i la iniciativa personal.
  • Valoració i respecte de la riquesa cultural i humana de la ciutat de Girona.
  • Ús de les noves tecnologies en l’àmbit docent.

Funcionament de la guia didàctica

El document que es llegeix pretén ser una guia didàctica per acompanyar els i les docents en l’exercici de la seva pràctica educativa. Presentar una guia didàctica es fa amb l’objectiu d’orientar els i les docents en l’aplicabilitat dels jocs i les activitats a l’aula. La guia conté la descripció en format fitxa, de totes les activitats i jocs que es troben a la web fent èmfasi en:

  • Tipologia de jocs o activitats: si es tracta de jocs individuals o en parella.
  • Els destinataris del recurs: és a dir si s’han dissenyat per Educació Primària, Educació Secundària, alumnat d’aula d’acollida, alumnat amb necessitats educatives especials.
  • Els objectius d’aprenentatge que es cerquen.
  • Els àmbits i matèries curriculars amb les que es relaciona l’activitat i/o joc que es proposa.
  • Els àmbits i matèries curriculars amb les que es relaciona l’activitat i/o joc que es proposa.
  • Les instruccions del joc o l’activitat.
  • La durada prevista de l’activitat que és sempre orientativa i depèn del ritme de treball cada persona.
  • Fonts de referència consultades i que el/la docent pot consultar si té interès en aprofundir el tema que es tracta.

Fitxes didàctiques

Construeix Girona

Modalitat

Joc individual

Possibles destinataris del recurs

Objectius d’aprenentatge

  • Conèixer diferents elements del paisatge de la ciutat d’una forma lúdica.

Continguts

  • Diferents indrets de la ciutat

Àrees curriculars amb què es pot relacionar

A nivell d’Educació Primària
  • Competències bàsiques de l’àmbit matemàtic
  • Competències bàsiques de l’àmbit de coneixement del medi
  • Competències bàsiques de l’àmbit artístic
  • Competències bàsiques de l’àmbit digital
  • Competències bàsiques de l’àmbit d’educació en valors
A nivell d’Educació Secundària
  • Àmbit matemàtic
    • Matemàtiques
  • Àmbit social
    • Ciències socials: geografia i història
  • Àmbit cientificotecnològic
    • Tecnologies de la informació i la comunicació (informàtica)
  • Àmbit de cultura i valors
    • Cultura i valors ètics
  • Àmbit artístic
    • Educació visual i plàstica

Instruccions del joc

  • Es tracta de reconstruir la imatge a partir de les peces disponibles.
  • Quan sigui necessari es pot fer ús del dispositiu d’ajuda i es podrà visualitzar la imatge de fons.

Durada prevista

Entre 5 i 10 minuts en funció del nivell de dificultat

Descobrim la catedral

Modalitat

Joc individual

Possibles destinataris del recurs

Objectius d’aprenentatge

  • Descobrir la Catedral de Girona i alguns dels elements principals que s’hi localitzen.
  • Apropar-se al significat de la simbologia artística i religiosa cristiana.
  • Valorar la importància de la catedral com a patrimoni històric, artístic i lloc de culte.

Continguts

  • La catedral, edifici emblemàtic de la ciutat.
  • Les etapes històriques i el procés de construcció.
  • Els elements interiors i exteriors de la catedral: la façana, les capelles, el claustre.
  • Els estils arquitectònics i la iconografia més rellevant.
  • Les llegendes relacionades amb la catedral.

Àrees curriculars amb què es pot relacionar

A nivell d’Educació Primària
  • Competències bàsiques de l’àmbit matemàtic
  • Competències bàsiques de l’àmbit lingüístic (llengua catalana)
  • Competències bàsiques de l’àmbit de coneixement del medi
  • Competències bàsiques de l’àmbit artístic
  • Competències bàsiques de l’àmbit digital
  • Competències bàsiques de l’àmbit d’educació en valors

Instruccions del joc

Es presenten jocs diferents: de situació d’imatges de la catedral, trencaclosques, jocs de relacionar imatges, sopa de lletres, ruta virtual sobre plànol de la catedral.

Durada prevista

Cada joc té una durada diferent. Es preveu una durada de 15 minuts per joc.

Fonts de referència

  • Aragó, N-J(1989). Guia de la Girona Monumental. Girona: Ajuntament de Girona.
  • Castiñeiras, M.( 2011). El Tapís de la Creació. Girona: Ed Palahí, AG.
  • Castro de S., Cano, D., Cabezas, M,. (s.d.) Curs de Formació de mestres Educació Infantil i Primària : Activitats Didàctiques Catedral de Girona 2008-2009. Recuperat el 27 d’ abril de 2017 de www.catedraldegirona.org
  • De Palol Salellas, P. (1986). El Tapís de la Creació de la Catedral de Girona. Barcelona: Artestudi.
  • Fontseca, M., Soler de Morell, M., Morera,E., Masó, L., Saiz, M., Riuró, M., Puigderrajols, C. (s.d.) Curs de Formació de mestres. Educació Infantil i Primària : Activitats Didàctiques Catedral de Girona 2008-2009. Recuperat el 20 de juliol 2017 de www.catedraldegirona.org
  • Nadal Farreras, J. et al., (2002) La Catedral de Girona. Ed. Lunwerg: Barcelona
  • ParésValls, A., XunclàTubert, F.(s.d). Girona abans de l'any 1000. Pedres de Girona. Recuperat el 1 de març 2017 de www.pedresdegirona.com
  • ParésValls, A., XunclàTubert, F.(s.d). Girona al segle XI. Pedres de Girona. Recuperat el 15 de setembre de 2017 de www.pedresdegirona.com
  • ParésValls, A., XunclàTubert, F.(s.d). El tapís de la Creació. Pedres de Girona. Recuperat el 11 d’ agost de 2017 de www.pedresdegirona.com
  • ParésValls, A., XunclàTubert, F.(s.d). La catedral. Pedres de Girona. Recuperat el 29 d’ octubre de 2017 de www.pedresdegirona.com
  • Societat Bíblica. La Bíblia Interconfessional. www.biblija.net
  • Bíblia de Monestir de Montserrat. www.cervantesvirtual.com
  • Sureda Jubany, M. (2015). Catedral de Girona. Guía de visita. Ed Palacios y Museos : Girona

Dones de Girona

Modalitat

Joc individual

Possibles destinataris del recurs

Objectius d’aprenentatge

  • Conèixer algunes de les dones que han tingut un paper significatiu en la història de la ciutat.
  • Conèixer el lligam que algunes dones reconegudes per la seva trajectòria tenen amb la ciutat.
  • Conèixer el nom d’algunes dones que per la seva vàlua personal o professional s’han fet un espai dins la ciutat.
  • Educar en la igualtat de gènere.

Continguts

  • Anna Pagans i Gruatmoner
  • Carme Auguet Comalada
  • Emilia Xargay Pagès
  • Ermessenda de Carcassona
  • Margarita Colom Caselles
  • Maria Gay Tibau
  • Mela Mutermilch
  • Mercè Huerta Busquets
  • Àngela Bivern Puig
  • Mercè Rodoreda Gurguí
  • Aurora Bertrana Salazar
  • Antonia Adroher Pascual
  • Núria Terés Bonet

Àrees curriculars amb què es pot relacionar

A nivell d’Educació Secundària
  • Àmbit lingüístic
    • Llengua catalana i literatura
  • Àmbit social
    • Ciències socials: geografia i història
  • Àmbit cientificotecnològic
    • Tecnologies de la informació i la comunicació (informàtica)
  • Àmbit de cultura i valors
    • Cultura i valors ètics
    • Religió
  • Àmbit artístic
    • Música
    • Educació visual i plàstica
    • Arts escèniques i dansa

Instruccions del joc

  • En un primer moment cal llegir les breus referències biogràfiques de cadascuna de les dones que es presenten.
  • A continuació es prem l’entrada jugar i apareixen a la pantalla les imatges de cinc dones i una endevinalla. Es tracta de resoldre l’endevinalla descobrint a quina dona fa referència. En decidir de quina dona es tracta cal fer clic damunt la fotografia. Si s’ha endevinat, la fotografia pren un color més clar. Quan les fotografies de les cinc dones que apareixen a la pantalla estan totes marcades es pot continuar jugant prement la paraula reinicia.
  • Quan sigui necessari es pot fer ús del dispositiu d’ajuda.

Durada prevista

45 minuts

Fonts de referència

  • Anna Pagans Gruartmoner. (s.d). En Gran Enciclopèdia Catalana. Recuperat el 20 de juny de 2017 de www.enciclopedia.cat
  • Antonia Adroher Pascual (s.d). En Gran Enciclopèdia Catalana. Recuperat el 8 de desembre de 2017 de www.enciclopedia.cat
  • Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. (s.d). Mercè Rodoreda. Recuperat el 20 de juny de 2017 de www.escriptors.cat
  • Bonaventura, D. (21 juliol 2015) Mor la pintora gironina Mercè Huerta. Diari de Girona. Recuperat de www.diaridegirona.cat
  • Castillón, X. Mor Mercè Huerta, l’artista de la quotidianitat silenciosa. El Punt Avui. Recuperat de www.elpuntavui.cat
  • CEIP Carme Auguet. (s.d). Carme Auguet Recuperat el 20 de juny de 2017 de www.xtec.cat
  • Ermessenda de Carcassona. (s.d.). En Gran Enciclopèdia Catalana. Recuperat el 20 de juny de 2017 de www.enciclopedia.cat
  • Garriga, Carme. “Mercè Huerta” a Ventall d’Art (Projecte guanyador de la 11a convocatòria de la Beca Josep Pallach - 2008). Recuperat de www.udg.edu
  • Granell, G. (1999). Una vida, una ciutat. Revista de Girona. Recuperat de www.revistadegirona.cat
  • Institut de Religioses de Sant Josep de Girona. (s.d.). Maria Gay Tibau. Recuperat el 20 de juny de 2017 de fundadora.irsjg.org
  • Nadal, J. (2008). Antònia Adroher i Pascual. Recuperat el 8 de desembre de 2017 de www.joaquimnadal.cat
  • Mela Mutermich.(s.d.). En Gran Enciclopèdia Catalana. Recuperat el 20 de juny de 2017 de www.enciclopedia.cat
  • Monestir de Sant Daniel. (s.d). Ermessenda de Carcassona. Recuperat el 20 de juny de 2017 de www.santdaniel.com
  • Parés, A.,Xunclà, F.(s.d.). Aurora Bertrana i Salazar. Pedres de Girona. Recuperat el 20 de juny de 2017 de www.pedresdegirona.com
  • Parés, A.,Xunclà, F.(s.d.). La companyia de Santa Bàrbara. Pedres de Girona. Recuperat el 20 de juny de 2017 de www.pedresdegirona.com
  • Pitarch, D. (s.d.). Pòrtic: Aurora Bertrana. Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Recuperat el 20 de juny de 2017 de www.escriptors.cat
  • Reig, D. (2007). Margarita Colom i Elvira Gràcia, els sentiments fets vers. En Revista de Girona. 242, 13. Recuperat el 20 de juny de 2017 de www.raco.cat
  • Torns, M. (2009). Emilia Xargay Pagès. El Punt Avui. Recuperat el 20 de juny de 2017 de www.elpuntavui.cat
  • Torns, M. (2009). Margarida Colom. El Punt Avui. Recuperat el 20 de juny de 2017 de www.elpuntavui.cat
  • Vinyoles, C. (2009).Carme Auguet Comalada. El Punt Avui. Recuperat el 20 de juny de 2017 de www.elpuntavui.cat
  • Vinyoles, C. (2009). Mela Mutermilch. El Punt Avui. Recuperat el 20 de juny de 2017 de www.elpuntavui.cat
  • Vinyoles, C. (2009). Àngela Bivern Puig. El Punt Avui. Recuperat el 20 de juny de 2017 de www.elpuntavui.cat
  • Vinyoles, C.(2009). Antònia Adroher Pasqual. El Punt Avui. Recuperat el 20 de juny de 2017 de www.elpuntavui.cat

Gerunda

Modalitat

Joc individual

Possibles destinataris del recurs

Objectius d’aprenentatge

  • Apropar-se a la Girona de l’època romana
  • Localitzar e Interpretar plànols urbans
  • Identificar la tipologia de vies romanes: el cardo maximus i el decumanus
  • Descobrir les funcions dels espais i els edificis: el temple, el fòrum, la basílica, la muralla
  • Cercar similituds i diferències entre imatges de la Girona actual i de la Girona romana
  • Reflexionar sobre els canvis de la Girona romana i la Girona actual
  • Valorar el patrimoni històric i cultural de la Girona romana
  • Vocabulari propi i adequat
  • Desenvolupar l’empatia històrica

Continguts

  • Situació, estructura i edificis de la ciutat romana de Girona
  • La xarxa romana: vies romanes a Girona
  • La muralla romana: localització i funció
  • La fundació de la ciutat romana Girona
  • La vida en una ciutat romana
  • El creixement de la ciutat

Àrees curriculars amb què es pot relacionar

A nivell d’Educació Primària
  • Àmbit matemàtic
    • Matemàtiques
  • Àmbit lingüístic
    • Llengua catalana i literatura
  • Àmbit social
    • Ciències socials: geografia i història
    • Cultura clàssica
    • Economia i emprenedoria
  • Àmbit cientificotecnològic
    • Ciències de la naturalesa: biologia i geologia
    • Tecnologies de la informació i la comunicació (informàtica)
    • Cultura científica
    • Ciències de la naturalesa: ciències aplicades a l’activitat professional
  • Àmbit de cultura i valors
    • Cultura i valors ètics
    • Religió
  • Àmbit artístic
    • Música
    • Educació visual i plàstica
    • Arts escèniques i dansa

Instruccions del joc

Es presenten diferents jocs: de situació d’imatges de la Girona romana, trencaclosques, jocs d’associacions d’imatges, jocs de memòria, sopa de lletres, itinerari sobre plànol actual de la ciutat de Girona.

Durada prevista

1 a 3 hores

Fonts de referència

  • Burch, J., Nolla, J.M., Palahí, Ll., Sagrera, J., Sureda.M., Vivó, D. (2000). La fundació de Gerunda. Dades sobre un procéscomplex de reorganització d’un territori. Empúries: revista del món clàssic i antiguitat tardana, 52, 11-28.
  • Garcia, G. (2004). Excavacions a la plaça de la Catedral de Girona, En Setenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona. La Bisbal d’Empordà, 347-354.
  • Garcia Petit, Ll., Miret i Mestre, J., Miró i Alaix, M.Teresa., Ribé i Monge,G. (2002). Diccionari d'arqueologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de terminologia.
  • Nolla, J.M. (1987). Girona romana. De la fundació a la fi del món antic. Quaderns d’Història de Girona. Girona: Ajuntament de Girona.
  • Nolla, J.M (2007). Gerunda y la defensa de la Via Augusta en la antigüedad tardía. En A. Rodríguez Colmenero, I. Rodá de Llanza (eds.) Murallas de Ciudades romanes en el occidente del Imperio. Lucus Augusti como Paradigma. Actas del Congreso Internacional celebrado en Lugo (16-29.XI.2005) en el V aniversario de la declaración, por la UNESCO, de la Muralla de Luga como Patrimonio de la Humanidad, Lugo, (p.635-647).
  • J.M. Nolla; Ll. Palahí (2007). La fundació de Gerunda. En Lluís Palahí; Josep Maria Nolla; David Vivó, De Kerunta a Gerunda. Els orígens de la ciutat, Col·lecció Història de Girona 41. Girona: Ajuntament de Girona.
  • Nolla, J.M., Palahí, Ll., Sagrera, J., Sureda, M., Canal, E., Garcia, G., Lloveras, M.J., Canal, J. (2008). Del fòrum a la plaça de la Catedral. Evolució histórico urbanística del sector septentional de la ciutat de Girona. Història urbana de Girona. Reconstrucció cartogràfica, 8. Girona: Ajuntament de Girona.
  • Nolla, J.M., J. Casas (2009). La porta meridional de la Força Vella de Girona. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 27-39.
  • Nolla J.M., Palahí, Ll., Vivó, J. (2010). De l’ “oppidum” a la “ciuitas”. La romanització inicial de la Indigècia. Girona: Universitat de Girona, Laboratori d’Arqueologia i Prehistòria.
  • Nolla, J.M. (2011). Govern i poder polític a Gerunda (segles I-VIII) dins El govern de la ciutat (I). De la Gerunda romana (segle I aC) a la Girona borbònica (segle XVIII). Conferències a l’Arxiu Municipal 6, Girona, (p.63-85).
  • Museu d’Arqueologia de Catalunya. Gerunda romana. Paquet didàctic. MAC GIRONA (2012). Baqué.C., Barris. J., Carrión. G., Iborra. C., Miró. JC., Cullell. JM.,Ginés.M., Pastor. N., Pujadas de Palol.R.(s.d.) Grup de treball MAC-Girona: Gerunda romana del Pla de Formació de la zona del Gironès.Recuperat el 23 d’octubre de 2017 de www.mac.cat
  • Museu d’Història de la Ciutat. Parva Gerunda. La Girona romana. Exposició del 29 d’ octubre 2012 a 1 d’ abril 2013 amb comissariat de Josep Maria Nolla, Lluís Palahí i David Vivó. Recuperat el 23 d’octubre de 2017 de www.girona.cat
  • Palahi, Ll., El suburbium de Gerunda. Evolució històrica del pla de Girona en època romana. Tesis doctoral dirigida por Josep Maria Nolla Brufau (dir. tes.). Universitat de Girona (2013).
  • ParésValls, A., XunclàTubert, F.(s.d). La fundació de Gerunda. Pedres de Girona. Recuperat el 14 d’octubre de 2017 de www.pedresdegirona.com
  • ParésValls, A., XunclàTubert, F.(s.d). La Gerunda romana. Pedres de Girona. Recuperat el 14 d’octubre de 2017 de www.pedresdegirona.com
  • ParésValls, A., XunclàTubert, F.(s.d). La Via Augusta. Pedres de Girona.Recuperat el 14 d’octubre de 2017 de www.pedresdegirona.com
  • ParésValls, A., XunclàTubert, F.(s.d). La muralla fundacional del segle I aC. Pedres de Girona. Recuperat el 23 d’octubre de 2017 de www.pedresdegirona.com
  • ParésValls, A., XunclàTubert, F.(s.d). La muralla fundacional del segle III dC. Pedres de Girona. Recuperat el 23 d’octubre de 2017 de www.pedresdegirona.com
  • Prats i Pons, J., Pericot i Dilmé, J. (2008). Guia. La muralla de Girona. Recorregut per les muralles, castells, torres, baluards, forts, reductes i portals. Col·lecció Guies Urbanes 11. Girona: Ajuntament de Girona.
  • Seva i Llinares, A. (dir) (1995). Diccionari Llatí-Català. Barcelona.
  • Vivó.D., Palahí.Ll., Nolla.J.M., Josep M. (2012). Parva Gerunda, Col·lecció Història de Girona, 48. Girona: Ajuntament de Girona.

Gironart

Modalitat

Joc individual

Possibles destinataris del recurs

Objectius d’aprenentatge

  • Afavorir la coneixença de l’art i escultures presents en els carrers i places de la ciutat.
  • Promoure la coneixença de molts dels artistes de la ciutat.

Continguts

  • Art i escultures presents en els carrers i places de la ciutat.

Àrees curriculars amb què es pot relacionar

A nivell d’Educació Secundària
  • Àmbit matemàtic
    • Matemàtiques
  • Àmbit lingüístic
    • Llengua catalana i literatura
  • Àmbit social
    • Ciències socials: geografia i història
  • Àmbit cientificotecnològic
    • Tecnologies de la informació i la comunicació (informàtica)
  • Àmbit de cultura i valors
    • Cultura i valors ètics
    • Religió
  • Àmbit artístic
    • Educació visual i plàstica

Instruccions del joc

  • Relacionar la fotografia de les escultures al carrer amb la fitxa de les seves característiques.

Durada prevista

30 minuts

Fonts de referència

Girona en mots

Modalitat

Activitat individual

Possibles destinataris del recurs

Objectius d’aprenentatge

  • Afavorir la coneixença del patrimoni humà, cultural i arquitectònic de la ciutat.

Continguts

Àrees curriculars amb què es pot relacionar

A nivell d’Educació Primària
  • Competències bàsiques de l’àmbit matemàtic
  • Competències bàsiques de l’àmbit lingüístic (llengua catalana)
  • Competències bàsiques de l’àmbit de coneixement del medi
  • Competències bàsiques de l’àmbit artístic
  • Competències bàsiques de l’àmbit digital
  • Competències bàsiques de l’àmbit d’educació en valors
A nivell d’Educació Secundària
  • Àmbit lingüístic
    • Llengua catalana i literatura
  • Àmbit social
    • Ciències socials: geografia i història
  • Àmbit cientificotecnològic
    • Tecnologies de la informació i la comunicació (informàtica)
  • Àmbit de cultura i valors
    • Cultura i valors ètics
    • Religió
  • Àmbit artístic
    • Música
    • Educació visual i plàstica
    • Arts escèniques i dansa

Instruccions del joc

  • Escollir entre les diferents temàtiques proposades.
  • Llegir les definicions o explicacions donades i trobar el nom que hi correspon.
  • Es pot fer ús del botó d’ajuda per veure el llistat de tot els noms que formen part de la temàtica sobre la que es treballa.
  • Els mots encreuats de primària s’acompanyen de imatges i il·lustracions per fer més fàcil la identificació dels noms.

Durada prevista

Entre 15 i 30 minuts la resolució de cada un dels mots encreuats.

Fonts de referència

  • Alberch, R., Armengol, D., Clara, J., Nadal, J., Portella, J. (1978). Girona al segle XIX. Girona: Editorial GÒTHIA.
  • Aragó, N-J. (2005). Girona. Crònica dels 30: Oci, esport i cultura. Fundació “La Caixa”: Girona.
  • Fabre, J. (1986). Girona entre 4 rius. Ajuntament de Girona: Girona
  • Marquès, J. (1979). Girona Vella. Ajuntament de Girona: Girona
  • Marquès, J. (1982). Girona Vella 2. Ajuntament de Girona: Girona
  • Marquès, J. (1981). Indrets de Girona. Ajuntament de Girona: Girona

Girona i els seus barris

Modalitat

Joc individual

Possibles destinataris del recurs

Objectius d’aprenentatge

  • Fer atenció a diferents elements del paisatge de la ciutat d’una forma lúdica.

Continguts

  • El riu Onyar i les cases

Àrees curriculars amb què es pot relacionar

A nivell d’Educació Primària
  • Competències bàsiques de l’àmbit matemàtic
  • Competències bàsiques de l’àmbit de coneixement del medi
  • Competències bàsiques de l’àmbit artístic
  • Competències bàsiques de l’àmbit digital
  • Competències bàsiques de l’àmbit d’educació en valors
A nivell d’Educació Secundària
  • Àmbit matemàtic
    • Matemàtiques
  • Àmbit social
    • Ciències socials: geografia i història
  • Àmbit cientificotecnològic
    • Tecnologies de la informació i la comunicació (informàtica)
  • Àmbit de cultura i valors
    • Cultura i valors ètics
  • Àmbit artístic
    • Educació visual i plàstica

Instruccions del joc

  • Es tracta de reconstruir la imatge a partir de les peces disponibles.
  • Quan sigui necessari es pot fer ús del dispositiu d’ajuda i es podrà visualitzar la imatge de fons.

Durada prevista

Entre 5 i 10 minuts en funció del nivell de dificultat

Girona literària

Modalitat

Activitat individual

Possibles destinataris del recurs

Objectius d’aprenentatge

  • Afavorir el reconeixement de diferents indrets de la ciutat a partir de les descripcions.
  • Oferir tastets literaris que estimulin la descoberta de la ciutat des de la lectura de poesia, novel·la, cròniques, memòries…
  • Prendre consciència que la ciutat pot ser font d’inspiració literària.
  • Conèixer el nom d’alguna novel·la en que Girona és l’escenari on transcorre la història

Continguts

  • Diferents indrets de la ciutat
  • Autors que han escrit o s’han inspirat tenint la ciutat com a escenari

Àrees curriculars amb què es pot relacionar

A nivell d’Educació Secundària
  • Àmbit lingüístic
    • Llengua catalana i literatura
  • Àmbit social
    • Ciències socials: geografia i història
  • Àmbit cientificotecnològic
    • Tecnologies de la informació i la comunicació (informàtica)
  • Àmbit de cultura i valors
    • Cultura i valors ètics
    • Religió
  • Àmbit artístic
    • Educació visual i plàstica

Instruccions del joc

  • Es tracta de llegir el fragment literari o la poesia que apareix a la pantalla i descobrir a quin es fa referència. A continuació cal escollir un dels tres llocs proposats. Quan s’ha resolt un text n’apareix un altre.

Durada prevista

1 hora

Fonts de referència

  • Aragó, Narcís-Jordi (1980). La Devesa, paradís perdut. Girona: Gòtia Editorial
  • Aragó, Narcís-Jordi (2005). L’oci dels gironins entre la rutina i la cabriola a Girona. Crònica dels 30. Barcelona: Fundació “La Caixa”
  • Badia, Joan (1992). Poemes de Girona. Girona: Ajuntament de Girona
  • Bech, Pere (1951). Ciutat creada (Poema de Girona). Girona
  • Bertrana, Aurora (2012). Memòries fins al 1935. Girona: Diputació de Girona
  • Bertrana, Prudenci (1977). Josefat. Barcelna: Edicions 62
  • Bertrana, Prudenci (1985). El vagabund. Barcelona: Edicions 62
  • Carner, Josep (1907). “Gerunda”, a Jocs florals celebrats a en la ciutat de Girona en 1906. Girona
  • Colom, Margarita (1998). Girona… es deia Girona. Barcelona: Llibres del segle
  • Colom, Margarita (2002). El llibre de l’Onyar. Barcelona: Llibres del segle
  • Comadira, Narcís (1990). Gerona. Barcelona: Ediciones Destino
  • Marquès, Jaume (1979). Girona vella. Girona: Ajuntament de Girona
  • Marquès, Jaume (1981). Indrets de Girona (III). Girona: Ajuntament de Girona
  • Nadal, Joaquim (2013). Fent tentines per la vida. Badalona: Ara Llibres
  • Pla, Josep (1952). Girona, un llibre de records. Barcelona: Edicions Destino

Girona Memorial

Modalitat

Joc memorial

Possibles destinataris del recurs

Objectius d’aprenentatge

  • Reflexionar sobre el pas del temps.
  • Valorar la transformació urbanística de la ciutat.

Continguts

  • Moments i llocs quotidians que formen part de la història de Girona (abans i ara)

Àrees curriculars amb què es pot relacionar

A nivell d’Educació Primària
  • Competències bàsiques de l’àmbit matemàtic
  • Competències bàsiques de l’àmbit lingüístic (llengua catalana)
  • Competències bàsiques de l’àmbit de coneixement del medi
  • Competències bàsiques de l’àmbit artístic
  • Competències bàsiques de l’àmbit digital
  • Competències bàsiques de l’àmbit d’educació en valors
A nivell d’Educació Secundària
  • Àmbit matemàtic
    • Matemàtiques
  • Àmbit lingüístic
    • Llengua catalana i literatura
  • Àmbit social
    • Ciències socials: geografia i història
  • Àmbit cientificotecnològic
    • Tecnologies de la informació i la comunicació (informàtica)
  • Àmbit de cultura i valors
    • Cultura i valors ètics
  • Àmbit artístic
    • Educació visual i plàstica

Instruccions del joc

  • Es tracta de relacionar les fotografies de diferents indrets de la ciutat de Girona antigues amb les fotografies dels mateixos llocs en l’actualitat. En un primer moment cal observar les fotografies que apareixen a la pantalla.
  • En prémer la tecla jugar totes les fotografies es giren. A continuació cal posar el cursor damunt de les fotografies. Quan les fotografies són coincidents es queden fixades mostrant la imatge.
  • En el nivell de primària la quantitat de fotografies que cal relacionar és menor que en el nivell de secundària.
  • En prémer la tecla reinicia apareixen un conjunt de fotografies diferents per continuar jugant.

Durada prevista

30 minuts

Fonts de referència

  • Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI)

Les Llegendes de Girona

Modalitat

Joc individual

Possibles destinataris del recurs

Objectius d’aprenentatge

  • Conèixer les llegendes de Girona
  • Afavorir la lectura i la comprensió lectora

Continguts

Àrees curriculars amb què es pot relacionar

A nivell d’Educació Primària
  • Competències bàsiques de l’àmbit lingüístic (llengua catalana)
  • Competències bàsiques de l’àmbit de coneixement del medi
  • Competències bàsiques de l’àmbit artístic
  • Competències bàsiques de l’àmbit digital
  • Competències bàsiques de l’àmbit d’educació en valors
A nivell d’Educació Secundària
  • Àmbit lingüístic
    • Llengua catalana i literatura
  • Àmbit social
    • Ciències socials: geografia i història
  • Àmbit cientificotecnològic
    • Tecnologies de la informació i la comunicació (informàtica)
  • Àmbit de cultura i valors
    • Cultura i valors ètics
    • Religió
  • Àmbit artístic
    • Educació visual i plàstica

Instruccions del joc

  • Primer es llegeix la llegenda escollida i es realitzen les preguntes de comprensió lectora escollint entre les possibles respostes facilitades.
  • En cas de voler complementar la lectura de forma auditiva es pot escoltar la llegenda de forma locutada.

Durada prevista

20 minuts cadascuna

Fonts de referència

  • Déu Prats, Joan de. (2015). Girona, terra de mites i llegendes. Barcelona: Angle Editorial.
  • Girona, Ramon (2011). Llegendes de Girona. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
  • Parés Valls, A., Xunclà Tubert, F. (s.d). Llegendes de Girona. Pedres de Girona. Recuperades el 15 de juliol de 2017 en www.pedresdegirona.com

Les Llegendes de Girona - Jocs accessibles

Modalitat

Recurs educatiu accessible

Presentació del format

Lectura fàcil, pictogrames, llengua de signes i locució.

Possibles destinataris del recurs

  • Alumnat de Cicle Mitjà de Primària
  • Alumnat d’incorporació tardana
  • Alumnat amb dificultats lectores i/o diversitat funcional cognitiva
  • Alumnat adult amb dificultats lectores
  • Alumnat amb diversitat funcional sensorial auditiva (Primària i Secundària)

Objectius d’aprenentatge

  • Donar conèixer les llegendes de Girona amb un format accessible per diferents col·lectius: text adaptat amb pictogrames, llengua de signes i locució, així com redactat de lectura fàcil.
  • Promoure la coneixença de les llegendes de Girona a persones amb dificultats a l’hora de llegir.

Continguts

Àrees curriculars amb què es pot relacionar

A nivell d’Educació Primària
  • Competències bàsiques de l’àmbit matemàtic
  • Competències bàsiques de l’àmbit lingüístic (llengua catalana)
  • Competències bàsiques de l’àmbit de coneixement del medi
  • Competències bàsiques de l’àmbit artístic
  • Competències bàsiques de l’àmbit digital
  • Competències bàsiques de l’àmbit d’educació en valors
A nivell d’Educació Secundària
  • Àmbit matemàtic
    • Matemàtiques
  • Àmbit lingüístic
    • Llengua catalana i literatura
  • Àmbit social
    • Ciències socials: geografia i història
  • Àmbit cientificotecnològic
    • Tecnologies de la informació i la comunicació (informàtica)
  • Àmbit de cultura i valors
    • Cultura i valors ètics
    • Religió
  • Àmbit artístic
    • Educació visual i plàstica

Instruccions del joc

  • Primer es llegeix la llegenda escollida que està redactada amb lectura fàcil i es realitzen les preguntes de comprensió lectora.
  • En cas d’escollir amb pictogrames, la lletra és tota en majúscula i amb un redactat molt senzill, posteriorment es pot escollir la resposta de les dues facilitades.
  • Es pot complementar el treball de comprensió lectora accedint a la llegenda en llengua de signes i/o en locució.

Durada prevista

60 minuts

Fonts de referència

Passeig per la Girona romana

Modalitat

Joc individual

Possibles destinataris del recurs

Objectius d’aprenentatge

  • Apropar-se a la Girona de l’època romana
  • Localitzar les restes romanes al plànol de la ciutat
  • Descobrir les funcions dels espais i els edificis: el temple, el fòrum, la muralla, la basílica.
  • Cercar similituds i diferències entre imatges de la Girona actual i de la Girona romana
  • Comparar l’evolució urbanística de la Girona romana a la Girona actual
  • Valorar el patrimoni històric i cultural de la Girona romana

Continguts

  • Situació, estructura i edificis de la ciutat romana de Girona
  • La xarxa romana: vies romanes a Girona
  • La muralla romana: localització i funció de les torres i portes
  • La fundació de la ciutat romana Girona
  • La vida en una ciutat romana
  • Desenvolupament de l’empatia històrica

Àrees curriculars amb què es pot relacionar

A nivell d’Educació Primària
  • Competències bàsiques de l’àmbit matemàtic
  • Competències bàsiques de l’àmbit lingüístic (llengua catalana)
  • Competències bàsiques de l’àmbit de coneixement del medi
  • Competències bàsiques de l’àmbit artístic
  • Competències bàsiques de l’àmbit digital
  • Competències bàsiques de l’àmbit d’educació en valors

Instruccions del joc

Es presenten jocs diferents: de situació d’imatges de la Girona romana, trencaclosques, jocs d’associacions d’imatges, jocs de memòria, sopa de lletres, itineraris sobre el plànol de la Girona actual.

Durada prevista

1 a 3 hores

Fonts de referència

  • Burch, J., Nolla, J.M., Palahí, Ll., Sagrera, J., Sureda.M., Vivó, D. (2000). La fundació de Gerunda. Dades sobre un procéscomplex de reorganització d’un territori. Empúries: revista del món clàssic i antiguitat tardana, 52, 11-28.
  • Garcia, G. (2004). Excavacions a la plaça de la Catedral de Girona, En Setenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona. La Bisbal d’Empordà, 347-354.
  • Garcia Petit, Ll., Miret i Mestre, J., Miró i Alaix, M.Teresa., Ribé i Monge,G. (2002). Diccionari d'arqueologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de terminologia.
  • Nolla, J.M. (1987). Girona romana. De la fundació a la fi del món antic. Quaderns d’Història de Girona. Girona: Ajuntament de Girona.
  • Nolla, J.M (2007). Gerunda y la defensa de la Via Augusta en la antigüedad tardía. En A. Rodríguez Colmenero, I. Rodá de Llanza (eds.) Murallas de Ciudades romanes en el occidente del Imperio. Lucus Augusti como Paradigma. Actas del Congreso Internacional celebrado en Lugo (16-29.XI.2005) en el V aniversario de la declaración, por la UNESCO, de la Muralla de Luga como Patrimonio de la Humanidad, Lugo, (p.635-647).
  • J.M. Nolla; Ll. Palahí (2007). La fundació de Gerunda. En Lluís Palahí; Josep Maria Nolla; David Vivó, De Kerunta a Gerunda. Els orígens de la ciutat, Col·lecció Història de Girona 41. Girona: Ajuntament de Girona.
  • Nolla, J.M., Palahí, Ll., Sagrera, J., Sureda, M., Canal, E., Garcia, G., Lloveras, M.J., Canal, J. (2008). Del fòrum a la plaça de la Catedral. Evolució histórico urbanística del sector septentional de la ciutat de Girona. Història urbana de Girona. Reconstrucció cartogràfica, 8. Girona: Ajuntament de Girona.
  • Nolla, J.M., J. Casas (2009). La porta meridional de la Força Vella de Girona. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 27-39.
  • Nolla J.M., Palahí, Ll., Vivó, J. (2010). De l’ “oppidum” a la “ciuitas”. La romanització inicial de la Indigècia. Girona: Universitat de Girona, Laboratori d’Arqueologia i Prehistòria.
  • Nolla, J.M. (2011). Govern i poder polític a Gerunda (segles I-VIII) dins El govern de la ciutat (I). De la Gerunda romana (segle I aC) a la Girona borbònica (segle XVIII). Conferències a l’Arxiu Municipal 6, Girona, (p.63-85).
  • Museu d’Arqueologia de Catalunya. Gerunda romana. Paquet didàctic. MAC GIRONA (2012). Baqué.C., Barris. J., Carrión. G., Iborra. C., Miró. JC., Cullell. JM.,Ginés.M., Pastor. N., Pujadas de Palol.R.(s.d.) Grup de treball MAC-Girona: Gerunda romana del Pla de Formació de la zona del Gironès.Recuperat el 23 d’octubre de 2017 de www.mac.cat
  • Museu d’Història de la Ciutat. Parva Gerunda. La Girona romana. Exposició del 29 d’ octubre 2012 a 1 d’ abril 2013 amb comissariat de Josep Maria Nolla, Lluís Palahí i David Vivó. Recuperat el 23 d’octubre de 2017 de www.girona.cat
  • ParésValls, A., XunclàTubert, F.(s.d). La fundació de Gerunda. Pedres de Girona. Recuperat el 14 d’octubre de 2017 de www.pedresdegirona.com
  • ParésValls, A., XunclàTubert, F.(s.d). La Gerunda romana. Pedres de Girona. Recuperat el 14 d’octubre de 2017 de www.pedresdegirona.com
  • ParésValls, A., XunclàTubert, F.(s.d). La Via Augusta. Pedres de Girona.Recuperat el 14 d’octubre de 2017 de www.pedresdegirona.com
  • ParésValls, A., XunclàTubert, F.(s.d). La muralla fundacional del segle I aC. Pedres de Girona. Recuperat el 23 d’octubre de 2017 de www.pedresdegirona.com
  • ParésValls, A., XunclàTubert, F.(s.d). La muralla fundacional del segle III dC. Pedres de Girona. Recuperat el 23 d’octubre de 2017 de www.pedresdegirona.com
  • Prats i Pons, J., Pericot i Dilmé, J. (2008). Guia. La muralla de Girona. Recorregut per les muralles, castells, torres, baluards, forts, reductes i portals. Col·lecció Guies Urbanes 11. Girona: Ajuntament de Girona.
  • Seva i Llinares, A. (dir) (1995). Diccionari Llatí-Català. Barcelona.
  • Vivó.D., Palahí.Ll., Nolla.J.M., Josep M. (2012). Parva Gerunda, Col·lecció Història de Girona, 48. Girona: Ajuntament de Girona.

Pel pont que toca

Modalitat

Joc individual

Possibles destinataris del recurs

Objectius d’aprenentatge

  • Conèixer els diferents ponts de Girona.
  • Relacionar les imatges dels ponts amb els seus noms.
  • Ubicar el pont en el seu lloc correcte dins el plànol de la ciutat.

Continguts

  • Pont de Pedret
  • Pont de Sant Feliu
  • Pont d’en Gómez o Pont de la princesa
  • Pont de Sant Agustí
  • Pont de les Peixateries Velles
  • Pont de l’Aferes Huarte
  • Pont de l’Areny
  • Pont del carrer Bisbe Lorenzana
  • Passera de la Font del Rei
  • Pont de la Font del Rei
  • Pont de Pedra
  • Pont de l’Aurora

Àrees curriculars amb què es pot relacionar

A nivell d’Educació Primària
  • Competències bàsiques de l’àmbit lingüístic (Llengua catalana)
  • Competències bàsiques de l’àmbit de coneixement del medi
  • Competències bàsiques de l’àmbit artístic
  • Competències bàsiques de l’àmbit digital
  • Competències bàsiques de l’àmbit d’educació en valors
A nivell d’Educació Secundària
  • Àmbit lingüístic
    • Llengua catalana i literatura
  • Àmbit social
    • Ciències socials: geografia i història
  • Àmbit cientificotecnològic
    • Tecnologies de la informació i la comunicació (informàtica)
  • Àmbit de cultura i valors
    • Cultura i valors ètics
  • Àmbit artístic
    • Educació visual i plàstica

Instruccions del joc

  • Joc relacional de col·locar correctament el pont a cada lloc sobre un mapa.

Durada prevista

30 minuts

Fonts de referència

  • Fabre, J. (1986). Girona entre 4 rius. Ajuntament de Girona: Girona
  • Marquès, J. (1979). Girona Vella. Ajuntament de Girona: Girona
  • Marquès, J. (1982). Girona Vella 2. Ajuntament de Girona: Girona
  • Marquès, J. (1981). Indrets de Girona. Ajuntament de Girona: Girona

Perduts a la catedral

Modalitat

Joc individual

Possibles destinataris del recurs

Objectius d’aprenentatge

  • Descobrir la catedral de Girona i els elements principals que s’hi localitzen
  • Apropar-se al significat de la simbologia artística i religiosa cristiana
  • Valorar la importància de la catedral com a patrimoni històric, artístic i lloc de culte

Continguts

  • La catedral, edifici emblemàtic de la ciutat
  • Els espais interiors i exteriors de la catedral
  • Els estils arquitectònics i la iconografia més rellevant
  • Els capitells i relleus d’ imposta del claustre
  • El Tresor de la catedral : El Tapís de la Creació

Àrees curriculars amb què es pot relacionar

A nivell d’Educació Secundària
  • Àmbit matemàtic
    • Matemàtiques
  • Àmbit lingüístic
    • Llengua catalana i literatura
  • Àmbit social
    • Ciències socials: geografia i història
  • Àmbit cientificotecnològic
    • Ciències de la naturalesa: biologia i geologia
    • Tecnologies de la informació i la comunicació (informàtica)
    • Cultura científica
    • Ciències de la naturalesa: ciències aplicades a l’activitat professional
  • Àmbit de cultura i valors
    • Cultura i valors ètics
    • Religió
  • Àmbit artístic
    • Música
    • Educació visual i plàstica
    • Arts escèniques i dansa

Instruccions del joc

  • Es presenten diferents jocs: de situació d’imatges de la catedral, trencaclosques, jocs de relacionar imatges, sopa de lletres, ruta virtual sobre plànol de la catedral, els jocs del Tapís de la Creació i el joc de taula virtual: De falcó a falcó.

Durada prevista

Cada joc té una durada diferent. Es preveu una durada de 15 minuts per joc excepte en el joc del falcó que la durada prevista és d’1 hora.

Fonts de referència

  • Amich, N., Giró, P., Masoliver, P., Mola, M., Panella, C. (s.d.) Curs de formació de mestres. ESO i Batxillerat. Activitats didàctiques Catedral de Girona 2008 -2009. Recuperat el 15 de juliol 2017 de www.catedraldegirona.org
  • Aragó,N-J(1989).Guia de la Girona Monumental. Girona: Ajuntament de Girona.
  • Castiñeiras, M.( 2011).El Tapís de la Creació. Girona: Ed Palahí, AG.
  • De Palol Salellas, P. (1986). El Tapís de la Creació de la Catedral de Girona. Barcelona: Artestudi.
  • Nadal Farreras, J. et al., (2002) La Catedral de Girona. Barcelona: Ed. Lunwerg.
  • ParésValls, A., XunclàTubert, F.(s.d). Girona abans de l'any 1000. Pedres de Girona. Recuperat el 1 de març 2017 de www.pedresdegirona.com
  • ParésValls, A., XunclàTubert, F.(s.d). Girona al segle XI. Pedres de Girona. Recuperat el 15 de setembre de 2017 de www.pedresdegirona.com
  • ParésValls, A., XunclàTubert, F.(s.d). El tapís de la Creació. Pedres de Girona. Recuperat el 11 d’ agost de 2017 de www.pedresdegirona.com
  • Parés Valls, A., XunclàTubert, F.(s.d). La catedral. Pedres de Girona. Recuperat el 29 d’ octubre de 2017 de www.pedresdegirona.com
  • Sureda Jubany, M. (2015).Catedral de Girona. Guía de visita. Girona: Ed Palacios y Museos

Personatges de Girona

Modalitat

Joc individual

Possibles destinataris del recurs

Objectius d’aprenentatge

  • Conèixer persones de diferents èpoques que han tingut un paper destacat dins la història de Girona.
  • Promoure la coneixença d’alguns fets d’interès de la vida de persones amb perfils humans i professionals ben diferents.

Continguts

  • Santiago Sobrequés i Vidal
  • Carles Rahola Llorens
  • Sant Narcís
  • Dolors Garcia Cornellà
  • Aurora Bertrana Salazar
  • Emili Grahit Papell
  • Ermessenda de Carcassona
  • Rafael Masó Valentí
  • Emilia Xargay Pagès

Àrees curriculars amb què es pot relacionar

A nivell d’Educació Secundària
  • Àmbit lingüístic
    • Llengua catalana i literatura
  • Àmbit social
    • Ciències socials: geografia i història
  • Àmbit cientificotecnològic
    • Tecnologies de la informació i la comunicació (informàtica)
  • Àmbit de cultura i valors
    • Cultura i valors ètics
    • Religió
  • Àmbit artístic
    • Música
    • Educació visual i plàstica

Instruccions del joc

  • Es tracta d’aconseguir formar famílies de 5 cartes cadascuna. Cada família consta de:
    • Una carta amb la cara i el nom de cada personatge.
    • Una carta amb unes poques anotacions biogràfiques de cada personatge.
    • Tres cartes amb imatges de trets significatius.

Durada prevista

30 minuts

Personatges de llegendes

Modalitat

Joc memorial

Possibles destinataris del recurs

Objectius d’aprenentatge

  • Conèixer les llegendes de Girona i els seus personatges principals.
  • Promoure la lectura de les llegendes a partir de conèixer els personatges.

Continguts

  • Sant Narcís i les mosques
  • El Tarlà de l’Argenteria
  • El vampir de la rambla
  • El cul de la lleona
  • En Banyeta
  • La Cocollona
  • En Gerió
  • La Bruixa de la Catedral
  • El falcó

Àrees curriculars amb què es pot relacionar

A nivell d’Educació Primària
  • Competències bàsiques de l’àmbit matemàtic
  • Competències bàsiques de l’àmbit lingüístic (llengua catalana)
  • Competències bàsiques de l’àmbit de coneixement del medi
  • Competències bàsiques de l’àmbit artístic
  • Competències bàsiques de l’àmbit digital
  • Competències bàsiques de l’àmbit d’educació en valors

Instruccions del joc

  • En un primer moment cal observar les il·lustracions que apareixen a la pantalla.
  • En prémer la tecla jugar totes les imatges es giren. A continuació cal posar el cursor damunt de les imatges girades. Quan les il·lustracions són coincidents queden fixades.
  • En el nivell de primària la quantitat de fotografies que cal relacionar és menor que en el nivell de secundària.
  • En prémer la tecla reinicia apareixen un conjunt d’il·lustracions diferents per continuar jugant.

Durada prevista

20 minuts

Fonts de referència

  • Déu Prats, Joan de. (2015). Girona, terra de mites i llegendes. Barcelona: Angle Editorial.
  • Girona, Ramon (2011). Llegendes de Girona. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
  • Parés Valls, A., Xunclà Tubert, F. (s.d). Llegendes de Girona. Pedres de Girona. Recuperades el 15 de juliol de 2017 en www.pedresdegirona.com

Sapiens Girona

Modalitat

Joc individual i/o cooperatiu

Possibles destinataris del recurs

Objectius d’aprenentatge

  • Apropar-se a coneixements generals sobre el patrimoni cultural de Girona.
  • Afavorir la descoberta de persones significatives de la ciutat.

Continguts

  • Art i música
  • Carrers i places significatives
  • Edificis emblemàtics
  • Educació i mitjans de comunicació
  • Elements culturals
  • Entitats, associacions i equipaments socials
  • Equipaments d’esport i salut
  • Espais de lleure i oci
  • Esportistes
  • Indústria, economia i comerç
  • Paisatge i relleu
  • Personatges històrics
  • Persones de l’àmbit de la política

Àrees curriculars amb què es pot relacionar

A nivell d’Educació Primària
  • Competències bàsiques de l’àmbit lingüístic (Llengua catalana)
  • Competències bàsiques de l’àmbit de coneixement del medi
  • Competències bàsiques de l’àmbit artístic
  • Competències bàsiques de l’àmbit digital
  • Competències bàsiques de l’àmbit d’educació en valors
A nivell d’Educació Secundària
  • Àmbit lingüístic
    • Llengua catalana i literatura
  • Àmbit social
    • Ciències socials: geografia i història
    • Cultura clàssica
    • Economia i emprenedoria
  • Àmbit cientificotecnològic
    • Ciències de la naturalesa: biologia i geologia
    • Tecnologies de la informació i la comunicació (informàtica)
    • Cultura científica
    • Ciències de la naturalesa: ciències aplicades a l’activitat professional
  • Àmbit de cultura i valors
    • Cultura i valors ètics
    • Religió
  • Àmbit artístic
    • Música
    • Educació visual i plàstica
    • Arts escèniques i dansa

Durada prevista

D’1 a 3 hores en funció del nombre de jugadors

Fonts de referència

Sopem Girona

Modalitat

Activitat individual

Possibles destinataris del recurs

Objectius d’aprenentatge

  • Promoure la coneixença del patrimoni general de la ciutat.
  • Estimular el gust per aprendre aspectes relacionats amb la història de Girona.

Continguts

Àrees curriculars amb què es pot relacionar

A nivell d’Educació Primària
  • Competències bàsiques de l’àmbit matemàtic
  • Competències bàsiques de l’àmbit lingüístic (llengua catalana)
  • Competències bàsiques de l’àmbit de coneixement del medi
  • Competències bàsiques de l’àmbit artístic
  • Competències bàsiques de l’àmbit digital
  • Competències bàsiques de l’àmbit d’educació en valors
A nivell d’Educació Secundària
  • Àmbit lingüístic
    • Llengua catalana i literatura
  • Àmbit social
    • Ciències socials: geografia i història
  • Àmbit cientificotecnològic
    • Tecnologies de la informació i la comunicació (informàtica)
  • Àmbit de cultura i valors
    • Cultura i valors ètics
    • Religió
  • Àmbit artístic
    • Música
    • Educació visual i plàstica
    • Arts escèniques i dansa

Instruccions del joc

  • 1r. Escollir l’àmbit temàtic a l’entorn del qual es vol fer cerca de paraules.
  • 2n. Buscar els noms relacionats amb cada àmbit temàtic.
  • 3r. Passar el cursor per damunt de la paraula a fi que quedi marcada.
  • 4t. A mesura que es van assenyalant les paraules aquestes van desapareixent.
  • Es pot prémer el dispositiu d’ajuda per veure la totalitat de conceptes que es vinculen a cada àmbit temàtic.
  • En la sopa de lletres de primària els noms que cal buscar es poden identificar a partir de dibuixos que els representen.
  • En prémer la paraula reinicia apareix a la pantalla una nova sopa de lletres.

Durada prevista

15 minuts

Fonts de referència

  • Alberch, R., Armengol, D., Clara, J., Nadal, J., Portella, J. (1978). Girona al segle XIX. Girona: Editorial GÒTHIA.
  • Aragó, N-J. (2005). Girona. Crònica dels 30: Oci, esport i cultura. Fundació “La Caixa”: Girona.
  • Fabre, J. (1986). Girona entre 4 rius. Ajuntament de Girona: Girona
  • Marquès, J. (1979). Girona Vella. Ajuntament de Girona: Girona
  • Marquès, J. (1982). Girona Vella 2. Ajuntament de Girona: Girona
  • Marquès, J. (1981). Indrets de Girona. Ajuntament de Girona: Girona
  • PSC. (2009) Girona. 30 anys d’ajuntament democràtic. PSC: Girona
  • Sobre història de la ciutat. (2017). Recuperat de www.pedresdegirona.com
  • Sobre llegendes i tradicions de la ciutat (2017). Consulta a www.pedresdegirona.com