Escena i text de cada relleu

• 

Escenes de la història de Jacob Llegir...

Gn 27,10-22 Somni de Jacob.—10 Jacob deixà Beer-Sabé i se n'anà a Haran. 11Arribà en un cert indret i va fer-hi nit, perquè el sol ja s'havia post. Prengué una de les pedres del lloc, la féu servir de capçal i dormí en aquell lloc. 12 Va tenir un somni: hi havia una escala apuntalada a terra i la punta tocava al cel; àngels de Déu hi pujaven i baixaven. 13Jahvè es trobava dret davant seu, i li deia: «Jo sóc Jahvè, el Déu del teu pare Abraham i d'Isaac. La terra on jeus, te la donaré a tu i a la teva posteritat. 14 La teva posteritat serà com la pols de la terra. T'expandiràs cap a occident i cap a orient, cap al nord i cap al migdia. Tots els pobles del món es beneiran per tu i per la teva descendència. 15 Jo sóc amb tu, jo et guardaré per tot arreu on vagis i et tornaré en aquest país; no t'abandonaré que no hagi complert tot el que t'he dit». 16 Jacob es desvetllà del seu somni i digué: «De debò, Jahvè és en aquest lloc, i jo no ho sabia». 17 I, ple de por, continuà: «Que n'és de venerable, aquest lloc! No és altra cosa que la casa de Déu i la porta del cel». 18 Jacob es llevà de bon matí, prengué la pedra que havia fet servir de capçal, la dreçà com una estela i hi vessà oli al damunt. 19 I donà el nom de Bet-El a aquell lloc. Però abans, el nom de la població era Luz. 20Després Jacob féu aquest vot: «Si Déu és amb mi i em guarda en aquest viatge que vaig fent, si em procura pa per a menjar i roba per a vestir, 21 si em fa tornar en pau a casa del meu pare, Jahvè serà el meu Déu, 22 i aquesta pedra que he dreçat com una estela serà casa de Déu, i de tot allò que em donareu, us pagaré el delme».
Gn 29, 1-30
Jacob a casa de Laban.—1 Jacob es posà en camí i se n'anà al país dels orientals. 2 Va veure un pou al mig del camp i prop d'ell tres ramats d'ovelles ajaçats, ja que els ramats s'abeuraven en aquell pou; però una gran pedra tancava la boca del pou. 3Quan tots els ramats s'hi havien aplegat, giraven la pedra de damunt la boca del pou, abeuraven els ramats i tornaven la pedra al seu lloc, damunt la boca del pou. 4 Jacob els preguntà: «¿D'on sou, germans?» Li respongueren: «Som d'Haran». 5 Els preguntà: «¿Que potser coneixeu Laban, el fill de Nahor?» Contestaren: «Prou que el coneixem». 6 Els demanà: «Està bo?» Respongueren: «Sí. I justament la seva filla Raquel ve amb el ramat». 7 I els digué: «Encara és molt de dia. Encara no és hora d'aplegar el bestiar. Abeureu els ramats, i torneu a pasturar». 8 Contestaren: «No podem fer-ho fins que s'hagin aplegat tots els ramats i hagin girat la pedra de damunt la boca del pou; aleshores abeurarem els ramats».
9 Encara parlava amb ells, que Raquel arribà amb el ramat del seu pare; perquè era pastora. 10Així que Jacob veié Raquel, la filla de Laban, el germà de la seva mare, i el seu ramat, s'atansà, girà la pedra de damunt la boca del pou i abeurà el ramat del seu oncle Laban. 11Després Jacob va besar Raquel i esclatà en sanglots. 12Féu saber a Raquel que era parent del seu pare i fill de Rebeca, i ella va córrer a anunciar-ho al seu pare. 13Així que Laban va sentir que es tractava de Jacob, el fill de la seva germana, va córrer a trobar-lo, el va abraçar, el va omplir de petons i el dugué a casa seva. I Jacob li contà totes aquestes coses. 14Laban li digué: «Cert, ets dels meus ossos i de la meva carn». Jacob es va quedar un mes amb ell.
Matrimoni de Jacob.—15Laban digué a Jacob: «¿Perquè ets parent meu m'has de servir de franc? Digue'm quina ha de ser la teva paga». 16Laban tenia dues filles: la gran es deia Lia, i la petita, Raquel. 17Lia tenia uns ulls apagats; Raquel, en canvi, era bonica de forma i de cara. 18Com que Jacob esta va enamorat de Raquel, respongué: «Et serviré set anys per Raquel, la teva filla petita». 19Laban digué: «Val més que te la doni a tu que no pas a un altre home. Queda't amb mi».
20 Jacob, doncs, va servir per Raquel durant set anys, que li semblaren uns quants dies, de tant que l'estimava. 21Després Jacob digué a Laban: «Dóna'm la meva dona, que el meu temps ja s'ha complert, i vull unir-me amb ella». 22Aleshores Laban va invitar tota la gent del lloc i féu un convit. 23Però al vespre prengué la seva filla Lia i la dugué a Jacob. I aquest es va unir amb ella. 24Laban va donar per criada a la seva filla Lia la seva pròpia criada Zelpà. 25 Al matí, vet aquí que era Lia! Jacob digué a Laban: «¿Què és això que m'has fet? ¿No és per Raquel que t'he servit? ¿Per què m'has enganyat?» 26Laban li contestà: «No és costum a la nostra terra de casar la petita abans de la gran. 27 Acaba aquesta setmana de noces, i et donaré també l'altra pel servei que em faràs a casa durant encara set anys més». 28 Jacob ho va fer així: acabà aquella setmana de noces, i Laban li donà per muller la seva filla Raquel. 29Laban va donar per criada a la seva filla Raquel la seva pròpia criada Balà. 30 Jacob es va unir també amb Raquel, i va estimar Raquel més que Lia. I va servir a casa seva encara set anys més.
Fons: La Bíblia de Montserrat en xarxa

Escenes de la creació d’Eva Llegir...

Gn 2, 15-25
2 Segona narració de la creació. L’ home en el paradís. — 15 Jahvè Déu prengué l'home i el posà al jardí d'Edèn perquè el conreés i el guardés. 16 Llavors Jahvè Déu va donar a l'home aquest manament: «Pots menjar de tots els arbres del jardí, 17 però de l'arbre del coneixement del bé i del mal, no en mengis; si un dia en menges, no t'escaparàs pas de la mort» .18Després Jahvè Déu digué: «No està bé que l'home estigui sol: li faré qui li faci costat per ajudar-lo». 19Jahvè Déu formà de la terra tots els animals salvatges i tots els ocells, i els emmenà a l'home per veure quin nom els donaria: el nom que l'home donés a cada un dels animals, havia de ser el seu nom. 20L'home, doncs, donà noms a tots els ocells i a tots els animals domèstics i salvatges. Però per a ell no hi havia qui li fes costat per ajudar-lo. 21LlavorsJahvè Déu infongué un son profund a l'home, i s'adormí. Prengué una de les seves costelles i clogué la carn al seu lloc. 22Després, de la costella que havia pres a l'home, Jahvè Déu va fer-ne una dona, i l'emmenà a l'home. 23L'home digué: «Ara sí; aquesta és os dels meus ossos i carn de la meva carn. Aquesta s'anomenarà l'esposa, perquè ha estat presa de l'espòs. 24 Per això, l'espòs deixarà el pare i la mare i s'ajuntarà a la seva esposa, i seran una sola carn». 25 I tots dos, l'home i la dona, anaven nus, però no tenien vergonya l'un de l'altre.
Gn 3,1-24
3 Origen culpable de la situació dels homes.—1 La serp era el més astut de tots els animals salvatges que Jahvè Déu havia fet. Digué a la dona: «¿Així Déu ha dit que no mengeu de cap dels arbres del jardí?»
2 La dona li respongué: «Podem menjar fruits de tot, els arbres del jardí, 3però del fruit de l'arbre que hi ha al mig del jardí, Déu ha dit que no en mengem ni el toquem, perquè moriríem». 4 La serp replicà a la dona: «I ca! No morireu pas. 5 Déu sap prou que el dia que en mengeu se us obriran els ulls i sereu com els àngels, que coneixen el bé i el mal». 6 La dona, veient que l'arbre era bo per a menjar, que donava gust de mirar-se'l i era temptador per a adquirir el coneixement, prengué del seu fruit i en va menjar. En donà també al seu home, i en van menjar tots dos; 7 i a tots dos se'ls obriren els ulls. Llavors conegueren que anaven nus i cosiren fulles de figuera per cobrir-se a la cintura. 8Sentiren després els passos de Jahvè Déu, que es passejava pel jardí a l'aire fresc del dia, i l'home i la seva dona s'amaga en entremig dels arbres del jardí perquè Jahvè Déu no els veiés. 9Però Jahvè Déu va cridar l'home: «On ets?» 10Ell va respondre: «He sentit els vostres passos al jardí, he tingut por i m'he amagat perquè vaig nu». 11 Li replicà: «¿I qui t'hafet saber que anaves nu? ¿Que potser has menjat de l'arbre, de què t'havia manat que no mengessis?» 12L'home respongué: «La dona que m'heu donat m'ha ofert el fruit de l'arbre, i n'he menjat». 13Jahvè Déu digué a la dona: «Què has fet?» La dona va respondre: «La serp m'ha convençut que en mengés».
14Jahvè Déu digué a la serp : «Perquè has fet això, seràs maleïda entre totes les bèsties i tots els animals salvatges. T' arrossegaràs damunt del ventre i menjaràs pols tot el temps de la teva vida. 15 Posaré una enemistat entre tu i la dona, i entre el teu llinatge i el seu. Ell t'atacarà al cap, i tu l'atacaràs al taló». 16 A la dona, li digué: «Et multiplicaré els dolors i els embarassos; tindràs els fills amb dolor. El teu desig t'impulsarà cap al teu home, i ell et voldrà sotmetre». 17 I a l'home, li digué: «Perquè has escoltat el que et deia la dona i has menjat de l'arbre sobre el qual t'havia manat que no en mengessis, la terra serà maleïda per culpa teva. Tota la vida passaràs penes per poder menjar d'ella; 18 et produirà espines i cards, i menjaràs verdures; 19menjaràs el pa amb la suor del teu front, fins que tornis a la terra, que és d'on has estat tret: perquè ets pols, i a la pols tornaràs».
. 20 L'home posà a la seva dona el nom d'Heva, perquè era la mare de tothom qui viu. 21 Jahvè Déu va fer a l'home i a la seva dona túniques de pell i els va vestir. 22 Llavors Jahvè Déu digué: «L'home s'ha fet com un de nosaltres, pel coneixement del bé i el mal. Si la seva mà pren també de l'arbre de la vida i en menja, viurà per sempre». 23 I Jahvè Déu el va treure del jardí d'Edèn, per conrear la terra fèrtil d'on havia estat tret. 24 Expulsà, doncs, l'home i va posar davant del jardí d'Edèn els querubins i la flama de l'espasa fulgurant per guardar el camí de l'arbre de la vida.
Fonts . La Bíblia de Montserrat en xarxa

Escenes de l’Arca de Noè Llegir...

Gn 6,5-22
Malícia dels homes.—5Jahvè va veure que era gran la malícia de l'home a la terra i que continuament els pensaments del seu cor no s'inclinaven sinó al mal. 6Jahvè es penedí d'haver fet l 'home a la terra, i s'entristí. 7 I va dir: «Exterminaré de la terra els homes que vaig crear, dels homes fins a les bèsties, els rèptils i els ocells; em pene- deixo d'haver-los fets». 8Però Noè obtingué el favor de Jahvè.
9Història de Noè: Noè era un home just, honrat entre els seus contemporanis. Noè vivia amb Déu. 10Engendrà tres fills: Sem, Cam i Jàfet. 11 La terra s'havia corromput davant de Déu, i era plena de violències. 12Déu contemplà la terra i la veié ben corrompuda; tothom a la terra havia corromput la seva conducta.
Déu vol salvar Noè del diluvi.—13Déu digué a Noè: «He decidit la fi de tot allò que respira; la terra és plena de violències per culpa d'ells, i vull exterminar-los de la terra. 14 Fes-te una arca de fusta de xiprer. Fes compartiments a l'arca i recobreix-la de pega per dintre i per fora. 15 Has de fer-la així: tres-centes colzades de llargada, cinquanta d'amplada i trenta d'alçada. 16 Fes un sostre a l'arca; acaba-la per dalt a una colzada. Posa la porta de l'arca al seu costat, i fes-hi un pis inferior, un segon i un tercer. 17 Jo faré venir el diluvi d'aigua a la terra per exterminar de sota el cel tot allò que té un alè de vida. Tot el que respira a la terra s'ofegarà. 18Però jo establiré amb tu la meva aliança. Entra a l'arca amb els teus fills, la teva muller —i les mullers dels teus fills. 19 De tot allò que viu, de tot el que respira, en faràs entrar a l'arca dos de cada espècie, per conservar-los la vida amb tu; que siguin mascle i femella. 20 De cada espècie d'ocells, de cada espècie de bèsties, de cada espècie de cuques, n'entraran dos per conservar-los la vida. 21 Tu procura't tota mena de menjar i fes-ne provisió: perquè serveixi d'aliment per a tu i per a ells». 22Noè ho va fer. Tot ho va fer d'acord amb allò que Déu li havia manat.
Gn 7,1-24
71Jahvè va dir a Noè: «Entra a l'arca amb tota la teva família; veig que ets just enmig d'aquesta generació. 2 De tots els animals purs, procura-te'n set parelles, cada mascle amb la femella; dels animals que no són purs, dos, el mascle amb la femella. 3Semblant ment, dels ocells, set parelles, cada mascle amb la femella; així deixaran descendència per tota la terra. 4Perquè d'aquí a set dies faré ploure damunt la terra durant quaranta dies i quaranta nits, i faré desaparèixer tot el que he fet a la terra». 5Noè va complir tot allò que Jahvè li havia manat.
6Noè tenia sis-cents anys quan el diluvi cobrí la terra. 7Noè es refugià a l'arca amb els seus fills, la seva muller i les mullers dels seus fills, quan vingué l'aigua del diluvi. 8Els animals purs i els animals que no són purs, els ocells i totes les cuques que s'arrosseguen per terra, 9 entraren amb Noè a l'arca, de dos en dos, un mascle i una femella, tal com Déu li havia ordenat. 10 I al cap de set dies, l'aigua del diluvi cobrí la terra.
11L'any sis-cents de la vida de Noè, el segon mes, el dia disset del mes, exactament aquell dia s'esbotzaren totes les fonts del gran oceà i s'obriren les rescloses del cel. 12Durant quaranta dies i quaranta nits caigué un aiguat a la terra. 13Aquell mateix dia, Noè i els seus fills, Sem, Cam i Jàfet, amb la seva muller i les tres mullers dels seus fills, havien entrat a l'arca, 14així com els animals de tota espècie, les bèsties de tota mena i les cuques de tota mena, que s'arrosseguen per terra, les aus de tota mena, tot allò que té ales i vola. 15Amb Noè entraren a l'arca una parella de tot el que respira, 16 i els qui entraven eren un mascle i una femella, tal com Déu li havia ordenat. Acabat, Jahvè tancà la porta, un cop va ser dins.
El diluvi.—17 El diluvi durà quaranta dies. A mesura que les aigües augmentaven, van alçar l'arca de la terra. 18 Les aigües anaven creixent i augmentant molt, i l'arca surava a la superfície de l'aigua. 19 Les aigües van créixer tant, que cobriren totes les muntanyes més altes de sota el cel20 i, un cop cobertes les muntanyes, van créixer encara quinze colzades més enlaire. 21Aleshores es van ofegar tos els animals que es mouen i respiren a la terra: els que volen o caminen, totes les cuques que es belluguen per terra i tots els homes. 22Tots els animals que viuen respirant, tots els que viuen en terra erma, tots van morir. 23Tots els que es trobaven a la terra, des dels homes fins a les bèsties, les cuques, i els ocells, van desaparèixer de la terra, i tan sols hi van restar Noè i els qui eren amb ell a l'arca.
24 La crescuda de les aigües damunt la terra va durar cent cinquanta dies.
Gn 8,1-22
8 Les aigües minven.—1Després Déu es va recordar de Noè i de tots els animals domèstics i salvatges que eren am ell a l'arca. Déu va fer passar un vent per la terra, i les aigües començaren de minvar. 2 Les fonts de l'oceà i les rescloses del cel es van cloure, s'acabà la pluja que queia del cel, 3 les aigües es retiraren de mica en mica de la terra i minvaren al cap de cent cinquanta dies. 4 I el mes setè, el disset del mes, l'arca va reposar sobre les muntanyes d'Ararat. 5 Les aigües anaven abaixant-se apoc a poc fins al mes desè, i al mes desè, el primer del mes, aparegueren els cims de les muntanyes.
6 Al cap de quaranta dies, Noè va obrir la finestra que havia fet a l'arca7 i avià el corb, que se'n va anar i va tornar, esperant que s'eixugués l'aigua a la terra. 8Aleshores Noè avià el colom per veure si havia minvat l'aigua a la terra. 9Però el colom no va trobar cap indret on posar les potetes, i se'n tornà a l'arca, perquè l'aigua cobria encara la terra. Ella llargà la mà, el prengué i l'acollí amb ell a l'arca. 10 Va esperar encara set dies més, i avià una altra vegada el colom fora de l'arca. 11Cap al tard, el colom li tornà duent al bec una fulla tendra d'olivera. Aleshores Noè va comprendre que l'aigua havia minvat a la terra. 12 Va esperar encara set dies més, i avià el colom, que ja no va tornar.
13L'any sis-cents de la vida de Noè, el primer mes, el primer dia del mes, s'eixugà l'aigua a la terra. Noè va aixecar la coberta de l'arca, va guaitar, i va veure que la terra era seca. 14 El segon mes, el dia vint-i-set del mes, la terra ja era seca.
Noè surt de l'arca.—15Llavors Déu va dar a Noè: 16 «Surt de l'arca, amb la teva muller, els teus fills i les mullers dels teus fills. 17 Fes sortir amb tu tots els animals de tota mena que són amb tu: els que volen o caminen i totes les cuques que s'arrosseguen per terra. Que corrin per la terra, que siguin fecunds i s'hi multipliquen. 18Noè, doncs, va sortir amb els seus fills, la seva muller i les mullers dels seus fills. 19Els animals de tota mena que caminen o que volen i totes les cuques que s'arrosseguen per terra sortiren de l'arca.
Sacrifici. Promesa de Jahvè.—20Noè va dedicar un altar a Jahvè, va prendre de totes les bèsties pures i de tots els ocells purs i va oferir holocaustos a l'altar. 21Jahvè en va sentir l'olor que l'apaivaga i digué parlant amb si mateix: «No tornaré mai més a maleir la terra per culpa de l'home, perquè els designis del seu cor són dolents des de la seva joventut; mai més no tornaré a castigar tots els éssers vivents com he fet. 22Mentre duri la terra, sembres i collites, fred i calor, estiu i hivern, dia i nit no cessaran».
Gn: 9, 1-17
9 Benedicció de Noè i els seus fills. Noves lleis sobre els aliments i sobre la sang.—1Déu va beneir Noè i els seus fills i els digué: «Sigueu fecunds, multipliqueu-vos i ompliu la terra. 2Sigueu el temor i l'espant de tots els animals i de tots els ocells, com de totes les cuques que es belluguen per terra i de tots els peixos del mar: estan a les vostres mans. 3Tot allò que es mou i té vida us servirà d'aliment, així com tota verdura: tot això, us ho dono. 4 Tan sols no menjareu la carn amb allò que li dóna vida, és a dir, la seva sang. 5Demanaré compte de la sang de cada un de vosaltres: en demanaré compte a tots els animals, a l'home; demanaré compte de la vida de l'home a qualsevol germà seu. 6Qui vessi la sang de l'home, per l'home serà vessada la seva sang; ja que a imatge de Déu ha fet Déu l'home. 7Sigueu, doncs, fecunds, multipliqueu-vos, pul·luleu a la terra i domineu-la».
Aliança de Déu amb Noè i amb tots els vivents.—8Déu va dir a Noè i als seus fills: 9 «Jo estableixo la meva aliança amb vosaltres i amb els vostres descendents, 10 i amb tots els éssers animats que són amb vosaltres: ocells, bèsties, tots els animals salvatges que són amb vosaltres, amb tot allò que ha sortit de l'arca, tots els animals de la terra. 11Estableixo la meva aliança amb vosaltres: cap criatura no serà mai més exterminada per les aigües del diluvi, no hi haurà mai més cap diluvi per a devastar la terra». 12Déu digué encara: «Aquest és el signe de l'aliança que jo estableixo entre jo i vosaltres i tots els éssers vivents que són amb vosaltres, per totes les generacions: 13 poso el meu arc en els núvols, i esdevindrà un signe d'aliança entre jo i la terra. 14Quan aplegaré els núvols damunt la terra, i l'arc apareixerà en els núvols, 15em recordaré de l'aliança que hi ha entre jo i vosaltres i tots els éssers animats, tota criatura, a fi que les aigües no esdevinguin mai més un diluvi per a devastar tota criatura. 16L'arc serà en els núvols, jo el veuré i em recordaré de l'aliança eterna que hi ha entre Déu i tot ésser animat, tota criatura que hi ha a la terra». 17 I Déu digué a Noè: «Aquest és el signe de l'aliança que estableixo entre jo i tota criatura que hi ha a la terra».
Fons : Bíblia de Montserrat en xarxa